30.3.12
Ens hem traslladat
17.3.12
Quina tarda?
Aquesta tarda ha de fer encàrrecs per l’empresa, haurà d’anar amunt i avall. Veu que no tindrà temps d’asseure’s i contestar els correus, per això, mentre camina, decideix treure el portàtil. L’obre, l’engega i, aguantant-lo amb la tira del bolso, es connecta a internet amb la mà dreta. L’ull esquerra mira directament a la pantalla i el dret el manté mirant endavant per no topar.
Arriba a l’assessoria de l’empresa, entra i saluda al recepcionista mentre acaba d’escriure el primer correu. Amb la mà esquerra treu un sobre de la bossa i li entrega indicant-li a quina secció l’ha de redireccionar, acaba d’escriure el correu, es despedeix i apreta “enviar”. Quan surt a fora veu que comença a plovisquejar, treu un paraigües i se’l col·loca de manera que s’aguanti sol fent palanca amb el braç.
Ara es dirigeix a la copisteria, ha de recollir unes còpies d’uns dossiers. Agafa el mòbil i engega el GPS, calcula el recorregut més òptim per arribar-hi, haurà d’agafar un autobús. Mentre camina cap a la parada comença a redactar un segon correu electrònic. Passa per davant d’unes obres, els operaris no poden desaprofitar la ocasió de xiular-la i deixar anar un parell de frases enginyoses respecte el seu pompis. Ho troba vulgar i sexista, però mentre s’allunya s’alegra que s’hagin fixat amb ella i se li escapa un mig somriure. Segueix redactant el correu afanyant-se a arribar a la parada, ha vist que l’autobús és a prop. Finalment corre i hi puja vigilant de no fer malbé el paraigües, el plega. No té temps de seure ni mans per agafar-se a la barra, així que es recolza amb l’esquena just darrere el conductor. Envia el correu. Un noi que tus li demana si té algun paper per mocar-se. Amablement n’hi treu un parell alegant que els necessitarà.
No triga gaire a arribar a la seva parada, ha tingut temps d’enviar un altre correu. Baixa tornant a desplegar el paraigües, li sona el mòbil, contesta, són els de l’oficina que necessiten que es posi en contacte amb el transportista. Arriba a la copisteria, té sort i no hi ha cua, li donen els dossiers, els guarda, demana un albarà, el firma, se’l guarda, comença a escriure un altre correu i surt de la botiga.
Ara ha d’anar a recollir el seu fill a l’escola, aquesta vegada li serà més pràctic el metro. Baixa a l’estació, espera el tren, envia el correu, entra pitjant el botó, s’asseu. Truca al transportista, li explica els repartiments de l’endemà, penja, guarda el telèfon. Surt del bagó, puja al carrer, vol desplegar el paraigües però s’adona que no l’havia guardat, comença un altre correu.
Entra a l’escola, recull el nen, se’l carrega a l’esquena i li dona la mà a la motxilla, envia el correu.
Arriba a l’oficina, plega el paraigües, deixa els dossiers a la taula del director de planta, recull els postits informatius dels seus treballadors. Comença a escriure un altre correu i veu que ha deixat el terra mig enfangat del carrer, treu una escombra del bolso i ho neteja, la guarda, treu una fregona i ho frega. Vol contestar un correu electrònic però veu que no ha acabat l’anterior, l’envia, es despedeix dels pocs que queden al despatx, surt de l’oficina, desplega el paraigües. Obre el navegador i consulta vols barats per marxar de setmana santa, la millor opció és Rotterdam, truca al seu marit, ho confirma, els compra. Mentre es dirigeixen a la parada dona el berenar al seu fill, s’adona que el té a l’esquena, el baixa i es carrega la motxilla. Pujen a l’autobús, comença un nou correu electrònic, arriben, baixen, caminen cap a casa, paren a comprar fruita i verdura, envia el correu electrònic, pensa què farà per sopar i truca a sa mare. Entren a casa, deixa la fruita, la verdura, els postits, el nen, la motxilla, el paraigües, el mòbil, el portàtil, els auriculars, el bolso. El seu fill ha anat a enxufar-se a algun aparell electrònic d’entreteniment; entra a la cuina i s’hi troba el seu marit que està acabant d’enllestir el sopar.
Torna a agafar aire. Ja es pot relaxar.
13.2.12
Certamen literari "de Dona a Dona" 2012
14.2.11
Prèvia a la batalla
Per sort, encara mantinc el meu lloc de feina. Però l’empresa, situada a un polígon industrial mal asfaltat, està al límit de les seves capacitats. Unes setmanes enrere van anunciar una reducció de plantilla que, de ben segur, deixarà fora a més de la meitat dels treballadors. Encara que no em toqui a mi, no estic disposada a acceptar que cap de les meves companyes es vegi relegada a l’atur i amb poques opcions de trobar res similar que les ajudi a sortir del pou.
Empesa per la situació econòmica que em rodeja, vaig decidir reprendre els meus estudis. Ja fa uns mesos que vaig començar un curset que m’ajudarà a refrescar tots aquells coneixements que he anat arraconant involutariament per aconseguir entrar a la universitat. Després d’haver educat a un fill i una filla, el meu somni ha derivat a ser mestre de primària. No fa gaire que els dos han marxat de casa deixant que el buit s'apoderi del pis. Cada dia oloro una serenor excessivament tranquil·la que em recorda que m’he de dirigir cap a nous objectius.
L’allunyament que sento per la feina em demostra que he de mirar endavant. Sovint em diuen que el meu comportament és més propi d’un home, segurament perquè no saben del que és capaç una dona per lluitar pel seu futur.
Avui és dia de vaga i ens manifestarem i lluitarem activament pel que em mereixo jo i tota la plantilla de l’empresa que està a punt de ser hipotecada. Recordo vells temps i antigues batalles sindicals, fins i tot m’he preparat un vestuari més propi d’aquells anys en què les treballadores no podíem ni somniar amb la meitat del que tenim ara.
Hem preparat pancartes, lemes, eslògans i, fins i tot, estratègies per fer el que faci falta. Tallarem l’autopista i estem disposades a passar tot el dia esperant que la nostra reivindicació sigui escoltada. Em sento forta i estic apunt per començar aquesta jornada tan anormal, però alhora, tan necessària.
"Després d’uns pensaments necessaris per enfortir la seva ànima, es corda bé les botes i s’estreny la banda del front. Arrufa el front mentre es mira els antidisturbis i prepara l’encenedor que utilitzarà per encendre els pneumàtics. Està a punt de deixar pas al primer dia de la seva nova vida".