Repte proposat per la Mireia
Relat escrit a partir del títol: com més serem més riurem.
Al principi volia escriure sobre un grup de persones dins d'una cambra de gas nazi, però he pensat que els jueus finolis em voldrien mal. Aquest és el típic relat que sense tenir ni idea de què passarà, deixo fluir els dits i invento a l'instant. És divertit descobrir què va passant mica en mica.
És massa d'hora per entendre el rellotge i en Lluç ja està dalt del cotxe sortint del garatge. Tot i que no s'hi havia esmerat gaire, feia temps que volia descobrir com eren els dissabtes a aquesta hora del matí.
Primera parada: recollir l'Orada. L'està esperant sota casa seva amb cara d'haver sortit del taüt i necessitar urgentment uns glops de sang fresca.
- Bon dia a la vila de l'escamarlà - va dir en Lluç.
- No estic per bromes que el cafè encara no m'ha fet efecte.
- Doncs t'hauràs d'esperar una bona estona, vaig llegir que la cafeïna no comença a fer efecte, com a mínim, fins quatre o cinc hores després d'haver-la pres.
- El que tu diguis. Abans que me n'oblidi, gràcies per acompanyar-me a tornar els llibres.
- On son?
- Els hem d'anar a buscar.
Segona parada: recollir els llibres a casa en Verat.
L'Orada surt del cotxe i truca al timbre, no triga en contestar: baixo de seguida. Al cap de tres minuts ja és a baix amb els llibres embolicats amb cordills que guarden al maleter.
- Bon dia i gràcies per baixar-los, hauríem pogut pujar a buscar-los.
- No passa res, m'he llevat d'hora i no tinc res a fer.
- Ei! Vols venir a tornar-los? Anem directes a la metròpolis i tu que te la coneixes millor ens podries ajudar a trobar el lloc concret.
- Que no sigui dit! Vaig a posar-me sabates i baixo de seguida.
Un cop van ser tots al cotxe van engegar per agafar l'autopista.
Tercera parada: recollir l'autoestopista.
Quan estan a punt de sortir de la ciutat en Lluç redueix la velocitat.
- Heu recollit mai a un autoestopista?
- No.
- Mai.
- Ni ganes.
- Doncs avui serà el primer dia, us fa bona pinta?
No tenen temps de contestar que ja ha parat el cotxe al costat i li pregunta a on va. La resposta és extremament òbvia, en aquesta direcció només es pot anar a la metròpoli. Va ben vestit, amb camisa i pantalons ben planxats, però va una mica despentinat i emet una lleugera olor a haver passat un parell de dies pel bosc sense dutxar-se.
Al cotxe tots estan molt callats, menys en Lluç que s'interessa pel nou inquilí.
- A on vas exactament de la ciutat?
- Si he de ser sincer, encara no ho sé exactament, però he d'anar a parar pel centre, des d'allà ja m'espavilaré.
- Allà a on anem de centres n'hi ha molts, però ja ho trobarem.
Mentre adelantaven conductors sense pressa per l'autopista, el cotxe seguia en silenci, fins que l'autoestopista amb la intenció de crear ambient va dir:
- Sabeu com es diuen els afers dels arquebisbes?
- Digues, digues...
- Afers arxiepiscopals! Dit així sembla que hagi de ser molt divertit ser arquebisbe, però això del vot de castedat els ha de destrossar la vida, però ells sabran què fan, si així s'acosten una mica més a déu... Sempre està bé ser una mica espiritual i sobretot que hi hagi gent que hi dediqui la vida, llavors ens ho poden explicar i ens estalvien meditació. Són com els budistes però intentant transmetre els seus coneixements a la gent del poble. Per això el budisme no m'entusiasma gens...
Va seguir xerrant sense deixar oportunitat a que ningú més pogués obrir boca fins que van sortir de les rondes per endinsar-se a la gran quadrícula urbana.
Quarta parada: Estació d'autobusos.
Durant una bona estona van estar fent voltes sense acabar de saber a on anaven.
- A veure, algú sap on estem?
Ningú va contestar per por de cagar-la. Fins que l'Orada va obrir la boca per primera vegada des que van recollir l'autoestopista.
- Hauries d'haver agafat el GiliPolleS.
- Quin gilipolles?
- El GPS...
De sobre es va crear un silenci incòmode mentre la resta fa esforços per no fer la broma fàcil.
- Verat, si tu coneixes aquesta ciutat!
- Si però no aquesta zona, odio quan quadriculen els carrers, em semblen tots iguals.
- I perquè coi has vingut?
- Ja t'ho he dit, perquè no tenia res a fer. És més divertit perdre's que quedar-se a casa mirant documentals.
L'autoestopista és home de món i fent honor a la seva condició va afegir que podrien parar a una estació d'autobusos per mirar un mapa. Per aquesta zona no és difícil trobar-ne una amb facilitat, la localitzen de seguida i baixen tots per discutir el millor recorregut un cop descoberta la posició exacte.
Per sorpresa seva, en Verat descobreix que a la parada hi ha assegudes dues amigues seves. El rostre les delata, tornen de festa i no han dormit.
- Ei què tal? Oblada, Llissa, què heu fet aquesta nit?
- Res, esperar l'autobús mentre fem esforços per no adormir-nos.
Sense dir ni bon dia, l'altra s'il·lumina - Que torneu? Ens podeu portar?
- Si, suposo que si, el cotxe és gran seguir que hi cabem.
En Lluç va fer cara estranya però emparant-se a les lleis no escrites de la gent que torna de festa, va assentir. Un cop van saber, més o menys, per on havien de passar, van encabir-se al cotxe i van prosseguir la marxa.
Cinquena parada: un xamfrà qualsevol.
Tot just cinc minuts després de pujar el cotxe, les dues noies ja estan dormint com soques impedint que els quatre de darrera puguin seure amb comoditat. Però a l'autoestopista ja li agrada i en Verat és molt comprensiu, i a més proposa parar a fer una cigarreta, el qual tots necessiten amb certa urgència.
Tenen sort i just a un xamfrà hi ha un aparcament, que tot i ser de pagament, els va perfecte. Pel poc que els costarà no cal jugar-se-la i paguen el tiquet de zona blava.
Tot just sortir l'Orada diu: - Em sembla que per aquest carrer ja hi hem passat.
A la resta també li ho sembla però posen cara d'abstencionista i s'encenen el piti. Set minuts després ja pugen al cotxe. Però un policia local està molt a prop i veu que els inquilins superen la capacitat del vehicle i s'acosta a preguntar.
- Perdonin, ja saben que no pot pujar tanta gent dins un sol vehicle?
- Si agent, però aquest cotxe és prou ample i les noies no són gaire grans i hi cabem perfectament, sigui una mica comprensiu.
- Ja saben que no els puc deixar marxar amb aquestes condicions. No m'agradaria haver-los de multar i immobilitzar el vehicle.
Mentrestant un sonat roba la moto del policia en un atac de bogeria inconscient. L'agent es posa a córrer intentant atrapar-lo tot i saber que és inútil. L'autoestopista assegura que han d'aprofitar i marxar, les seves experiències amb la policia no han estat gaire indulgents. Però el policia ha desistit massa ràpid de la persecució i el tornen a tenir a sobre.
- Senyors, no els posaré la multa si em deixen pujar i m'acosten a la comissaria, des d'aquí no els puc avisar, tenia la ràdio a la moto. Això si, hauran de baixar dues persones.
- Senyor Agent, o juguem tots o punxem la pilota.
- Jo em sé aquesta frase amb una puta i un riu, però m'ha agradat, faci'm lloc que pujo.
El policia i l'Orada s'apreten per cabre al seient del copilot i engeguen la marxa mentre els guia pels carrers. Durant el trajecte en Lluç aprofita per acabar-se de situar i descobrir que el final del seu recorregut gairebé coincideix amb la comissaria.
Sisena parada: policia local.
Paren just davant la comissaria talment com l'agent els indica. Als policies que hi ha a la porta no els hi agrada gaire aquest cotxe, però veuen sortir-hi el seu company que els indica que no passa res. Amb la mirada els hi agraeix que l'hagin acompanyat i amb la mà els diu que marxin ràpidament.
Setena parada: la llibreria.
Un carrer més enllà, aparquen el cotxe, tenen la llibreria gairebé a tocar. Surten tots menys l'Oblada i la Llissa que es queden dormint. L'Orada treu els llibres del maleter i entra a la botiga a tornar-los.
En Lluç, sense recordar el nom que mai ha preguntat diu: - Autoestopista, no sé a on vas ni perquè, però et deixarem aquí, nosaltres tornem directament a casa.
- Molt agraït igualment. - Obra el seu cartronet de tabac i n'ofereix un a cadascú, tots accepten, se l'encenen i se'l fumen.
