PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

14.2.11

Prèvia a la batalla

Com cada any em presento al certamen literari "De Dona a Dona" que organitza la Regidoria del Pla per a la Igualtats d'Oportunitats de l'Ajuntament de Granollers. Com l'any passat us mostro la meva participació al concurs, ja que, a les bases no especifica que els relats presentats no puguin estar publicats.
Relat que parteix de la idea: la dona que es vol alliberar. Escrit, aproximadament, en vint minuts; no us espereu res gaire espectacular.
Quan es faci públic el veredicte, aquest blog no s'estarà de comentar els guanyadors i, si cal, remoure una mica les brases per fer fum.

Tot i passar hores davant la cadena de muntatge, amb el temps m’he adonant que mica en mica m’hi allunyava, cada dia més absent.

Per sort, encara mantinc el meu lloc de feina. Però l’empresa, situada a un polígon industrial mal asfaltat, està al límit de les seves capacitats. Unes setmanes enrere van anunciar una reducció de plantilla que, de ben segur, deixarà fora a més de la meitat dels treballadors. Encara que no em toqui a mi, no estic disposada a acceptar que cap de les meves companyes es vegi relegada a l’atur i amb poques opcions de trobar res similar que les ajudi a sortir del pou.


Empesa per la situació econòmica que em rodeja, vaig decidir reprendre els meus estudis. Ja fa uns mesos que vaig començar un curset que m’ajudarà a refrescar tots aquells coneixements que he anat arraconant involutariament per aconseguir entrar a la universitat. Després d’haver educat a un fill i una filla, el meu somni ha derivat a ser mestre de primària. No fa gaire que els dos han marxat de casa deixant que el buit s'apoderi del pis. Cada dia oloro una serenor excessivament tranquil·la que em recorda que m’he de dirigir cap a nous objectius.


L’allunyament que sento per la feina em demostra que he de mirar endavant. Sovint em diuen que el meu comportament és més propi d’un home, segurament perquè no saben del que és capaç una dona per lluitar pel seu futur.

Avui és dia de vaga i ens manifestarem i lluitarem activament pel que em mereixo jo i tota la plantilla de l’empresa que està a punt de ser hipotecada. Recordo vells temps i antigues batalles sindicals, fins i tot m’he preparat un vestuari més propi d’aquells anys en què les treballadores no podíem ni somniar amb la meitat del que tenim ara.


Hem preparat pancartes, lemes, eslògans i, fins i tot, estratègies per fer el que faci falta. Tallarem l’autopista i estem disposades a passar tot el dia esperant que la nostra reivindicació sigui escoltada. Em sento forta i estic apunt per començar aquesta jornada tan anormal, però alhora, tan necessària.


"Després d’uns pensaments necessaris per enfortir la seva ànima, es corda bé les botes i s’estreny la banda del front. Arrufa el front mentre es mira els antidisturbis i prepara l’encenedor que utilitzarà per encendre els pneumàtics. Està a punt de deixar pas al primer dia de la seva nova vida".

20.9.10

Càntics de matinada

Repte de Pau Farell. Relat a partir d'una imatge.
He escrit un conte infantil a partir d'una il·lustració que va penjat al seu blog, el relat va tard, però ja és un repte superat!
En Bernat era un pagès que vivia a un petit poble de muntanya molt difícil de trobar, fins i tot fent servir GPS. Tot sovint hi apareixien turistes i excursionistes mig perduts i l'hostal del poble va haver de tancar perquè els clients no aconseguien arribar fins al poble. Li encantava viure perdut, casa seva era encara més amunt del nucli urbà, des d'un punt en què podia veure el poble i amagar-se'n alhora. Però hi havia un nen que li encantava anar-lo a visitar i donar-li la tabarra. Es deia Miquel i vivia al centre del poble, després de l'escola sempre pujava a casa seva fascinat per les feines de pagès.

En Bernat llaurava camps i tenia una petita granja amb porcs, gallines, conills, dos gossos i un gall que el despertava cada matí. Al gall li encantava dormir a la fresca per poder cantar només veure els primers raig de llum; però va arribar un hivern molt fred i el gall es va morir esperant l'albada. Des d'aleshores en Bernat s'adormia, es despertava tard i no podia fer totes les feines ben fetes. El camp quedava a mig llaurar, els porcs mal alimentats, les gàbies de conills feien pudor i els ous s'acumulaven al cul de les gallines. Havia de comprar un gall, però a la comarca no n'hi havien i havia de baixar a la ciutat a comprar-ne un, a més a més, eren molt cars i econòmicament no s'ho podia permetre.

En Miquel sabia el que li passava i estava molt preocupat. El volia ajudar el més aviat possible però no sabia què fer, fins que un bon dia se li va acudir una magnífica idea. Una matinada de primavera, a dos quarts de sis del matí, en Bernat es va despertar sentint cantar un gall una mica enregollat. De seguida es va aixecar i va mirar per la finestra, va veure en Miquel imitant el cant d'un gall. Anava disfressat amb roba de color blau, havia cosit unes ales darrera i duia una caputxa a on hi havia enganxat dos ulls i un bec de cartró.
En Bernat li va agrada molt la sorpresa però li va dir a en Miquel que no calia que ho fes cada dia perquè sinó arribaria tard a l'escola. Però a en Miquel li agradava visitar-lo i hi anava cada dia a despertar-lo.

Gràcies a això en Bernat va aconseguir posar al dia les feines del camp i el rendiment de la granja va augmentar moltíssim. A mitjans d'estiu tenien previst anar a comprar un gall jove perquè el substituís. Però el mateix dia que havien d'agafar el carro per baixar a la ciutat, quan en Miquel cantava per despertar en Bernat, un gall verd, atret pels cants estrambòtics del nen, va posar-se al seu costat a cantar. Finalment no van anar a la ciutat perquè aquell gall es va quedar a la granja per sempre.

17.7.10

Volia escriure't un poema d'amor

Us presento en primícia un poema inèdit que recitaré avui al recital estival de el colador. Serà a les 10 de la nit a Roca Umbert, Granollers; tothom està convidat a venir.
Es tracta d'una poesia a partir de la idea d'un poema d'amor, el qual es va complicant verbalment a mesura que avança.
Volia escriure't un poema d'amor,
volies escoltar la meva veu recitar,
volia llegir-te un poema d'amor,
volies sentir la meva veu recitar.

Hauria volgut que t'afalagués molt,
t'hagués satisfet que t'acontentés,
m'hagués abellit que et complagués,
t'hauria agradat que et delectés.

Volia haver-te tingut davant per recitar,
desitjaves haver vist els meus llavis al moure's,
volia haver vist com et brillaven els ulls,
haguessis volgut mirar-me embadalida al parlar.

M'hagués agradat recitar cantant el meu poema,
haguessis volgut veure sentir-me recitar,
hauria volgut veure mirar-me complaent,
haguessis volgut acontentar-te escoltant-me.

M'hauria agradat haver recitat contemplant-te exaudir,
hauries volgut haver estat escoltant veient-me recitar,
m'hauria agradat haver-te atret veient delectar seduint-te,
hauries volgut haver desitjat estar escoltant enamorant-te.

3.7.10

L'elefant Africà

Seguint la moda de les frases bicèfal, us en presento una de nova:

L'elefant africà / viatjava veloçment
somiava despert / i anhelava casa seva
cada matinada / mirant les estrelles

Frases bicèfal

Aprofitant que se celebra una exposició de poesia visual a l'espai Gralla de la llibreria La Gralla de Granollers, us presento la nova tendència literària coneguda com a frase bicèfal. Consisteix en dues frases que es poden llegir per separat i que juntes conformen una altra frase més gran amb un significat diferent.

Exemple de frase bicèfal exposada a la Gralla, en aquest cas dins les frases hi podem llegir, remarcat en verd, frase bicèfal...
Frase 1: El lluert d'Àfrica covava l'embrió sota un fanal.
Frase 2: Estressat per la feinia del Cèsar somiant castanyes.
Frase final: El lluert d'Àfrica estressat per la feina covava l'embrió del Cèsar sota un fanal somiant castanyes.