PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

20.9.10

Càntics de matinada

Repte de Pau Farell. Relat a partir d'una imatge.
He escrit un conte infantil a partir d'una il·lustració que va penjat al seu blog, el relat va tard, però ja és un repte superat!
En Bernat era un pagès que vivia a un petit poble de muntanya molt difícil de trobar, fins i tot fent servir GPS. Tot sovint hi apareixien turistes i excursionistes mig perduts i l'hostal del poble va haver de tancar perquè els clients no aconseguien arribar fins al poble. Li encantava viure perdut, casa seva era encara més amunt del nucli urbà, des d'un punt en què podia veure el poble i amagar-se'n alhora. Però hi havia un nen que li encantava anar-lo a visitar i donar-li la tabarra. Es deia Miquel i vivia al centre del poble, després de l'escola sempre pujava a casa seva fascinat per les feines de pagès.

En Bernat llaurava camps i tenia una petita granja amb porcs, gallines, conills, dos gossos i un gall que el despertava cada matí. Al gall li encantava dormir a la fresca per poder cantar només veure els primers raig de llum; però va arribar un hivern molt fred i el gall es va morir esperant l'albada. Des d'aleshores en Bernat s'adormia, es despertava tard i no podia fer totes les feines ben fetes. El camp quedava a mig llaurar, els porcs mal alimentats, les gàbies de conills feien pudor i els ous s'acumulaven al cul de les gallines. Havia de comprar un gall, però a la comarca no n'hi havien i havia de baixar a la ciutat a comprar-ne un, a més a més, eren molt cars i econòmicament no s'ho podia permetre.

En Miquel sabia el que li passava i estava molt preocupat. El volia ajudar el més aviat possible però no sabia què fer, fins que un bon dia se li va acudir una magnífica idea. Una matinada de primavera, a dos quarts de sis del matí, en Bernat es va despertar sentint cantar un gall una mica enregollat. De seguida es va aixecar i va mirar per la finestra, va veure en Miquel imitant el cant d'un gall. Anava disfressat amb roba de color blau, havia cosit unes ales darrera i duia una caputxa a on hi havia enganxat dos ulls i un bec de cartró.
En Bernat li va agrada molt la sorpresa però li va dir a en Miquel que no calia que ho fes cada dia perquè sinó arribaria tard a l'escola. Però a en Miquel li agradava visitar-lo i hi anava cada dia a despertar-lo.

Gràcies a això en Bernat va aconseguir posar al dia les feines del camp i el rendiment de la granja va augmentar moltíssim. A mitjans d'estiu tenien previst anar a comprar un gall jove perquè el substituís. Però el mateix dia que havien d'agafar el carro per baixar a la ciutat, quan en Miquel cantava per despertar en Bernat, un gall verd, atret pels cants estrambòtics del nen, va posar-se al seu costat a cantar. Finalment no van anar a la ciutat perquè aquell gall es va quedar a la granja per sempre.