PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

20.9.10

Càntics de matinada

Repte de Pau Farell. Relat a partir d'una imatge.
He escrit un conte infantil a partir d'una il·lustració que va penjat al seu blog, el relat va tard, però ja és un repte superat!
En Bernat era un pagès que vivia a un petit poble de muntanya molt difícil de trobar, fins i tot fent servir GPS. Tot sovint hi apareixien turistes i excursionistes mig perduts i l'hostal del poble va haver de tancar perquè els clients no aconseguien arribar fins al poble. Li encantava viure perdut, casa seva era encara més amunt del nucli urbà, des d'un punt en què podia veure el poble i amagar-se'n alhora. Però hi havia un nen que li encantava anar-lo a visitar i donar-li la tabarra. Es deia Miquel i vivia al centre del poble, després de l'escola sempre pujava a casa seva fascinat per les feines de pagès.

En Bernat llaurava camps i tenia una petita granja amb porcs, gallines, conills, dos gossos i un gall que el despertava cada matí. Al gall li encantava dormir a la fresca per poder cantar només veure els primers raig de llum; però va arribar un hivern molt fred i el gall es va morir esperant l'albada. Des d'aleshores en Bernat s'adormia, es despertava tard i no podia fer totes les feines ben fetes. El camp quedava a mig llaurar, els porcs mal alimentats, les gàbies de conills feien pudor i els ous s'acumulaven al cul de les gallines. Havia de comprar un gall, però a la comarca no n'hi havien i havia de baixar a la ciutat a comprar-ne un, a més a més, eren molt cars i econòmicament no s'ho podia permetre.

En Miquel sabia el que li passava i estava molt preocupat. El volia ajudar el més aviat possible però no sabia què fer, fins que un bon dia se li va acudir una magnífica idea. Una matinada de primavera, a dos quarts de sis del matí, en Bernat es va despertar sentint cantar un gall una mica enregollat. De seguida es va aixecar i va mirar per la finestra, va veure en Miquel imitant el cant d'un gall. Anava disfressat amb roba de color blau, havia cosit unes ales darrera i duia una caputxa a on hi havia enganxat dos ulls i un bec de cartró.
En Bernat li va agrada molt la sorpresa però li va dir a en Miquel que no calia que ho fes cada dia perquè sinó arribaria tard a l'escola. Però a en Miquel li agradava visitar-lo i hi anava cada dia a despertar-lo.

Gràcies a això en Bernat va aconseguir posar al dia les feines del camp i el rendiment de la granja va augmentar moltíssim. A mitjans d'estiu tenien previst anar a comprar un gall jove perquè el substituís. Però el mateix dia que havien d'agafar el carro per baixar a la ciutat, quan en Miquel cantava per despertar en Bernat, un gall verd, atret pels cants estrambòtics del nen, va posar-se al seu costat a cantar. Finalment no van anar a la ciutat perquè aquell gall es va quedar a la granja per sempre.

17.7.10

Volia escriure't un poema d'amor

Us presento en primícia un poema inèdit que recitaré avui al recital estival de el colador. Serà a les 10 de la nit a Roca Umbert, Granollers; tothom està convidat a venir.
Es tracta d'una poesia a partir de la idea d'un poema d'amor, el qual es va complicant verbalment a mesura que avança.
Volia escriure't un poema d'amor,
volies escoltar la meva veu recitar,
volia llegir-te un poema d'amor,
volies sentir la meva veu recitar.

Hauria volgut que t'afalagués molt,
t'hagués satisfet que t'acontentés,
m'hagués abellit que et complagués,
t'hauria agradat que et delectés.

Volia haver-te tingut davant per recitar,
desitjaves haver vist els meus llavis al moure's,
volia haver vist com et brillaven els ulls,
haguessis volgut mirar-me embadalida al parlar.

M'hagués agradat recitar cantant el meu poema,
haguessis volgut veure sentir-me recitar,
hauria volgut veure mirar-me complaent,
haguessis volgut acontentar-te escoltant-me.

M'hauria agradat haver recitat contemplant-te exaudir,
hauries volgut haver estat escoltant veient-me recitar,
m'hauria agradat haver-te atret veient delectar seduint-te,
hauries volgut haver desitjat estar escoltant enamorant-te.

3.7.10

L'elefant Africà

Seguint la moda de les frases bicèfal, us en presento una de nova:

L'elefant africà / viatjava veloçment
somiava despert / i anhelava casa seva
cada matinada / mirant les estrelles

Frases bicèfal

Aprofitant que se celebra una exposició de poesia visual a l'espai Gralla de la llibreria La Gralla de Granollers, us presento la nova tendència literària coneguda com a frase bicèfal. Consisteix en dues frases que es poden llegir per separat i que juntes conformen una altra frase més gran amb un significat diferent.

Exemple de frase bicèfal exposada a la Gralla, en aquest cas dins les frases hi podem llegir, remarcat en verd, frase bicèfal...
Frase 1: El lluert d'Àfrica covava l'embrió sota un fanal.
Frase 2: Estressat per la feinia del Cèsar somiant castanyes.
Frase final: El lluert d'Àfrica estressat per la feina covava l'embrió del Cèsar sota un fanal somiant castanyes.

18.3.10

Guanyadores del concurs "de dona a dona"

Ja han sortit publicats els tres relats guanyadors del certamen literari "de Dona a Dona" que presenta l'ajuntament de Granollers en motiu de la commemoració del Dia internacional de les dones. Jo m'hi vaig presentar, sense gaire fortuna, amb el relat titulat el crit del silenci.

Com no podia ser d'altra manera, els tres relats guanyadors han estat escrits per dones. Amb aquestes línies vull denunciar que hi ha discriminació de gènere en aquest certamen, no hi ha hagut cap edició en què guanyés un home. Trobo que és una política nefasta ja que l'únic que aconsegueixen és evidenciar que les dones necessiten la discriminació positiva per aconseguir guanyar.


Crítica als relats guanyadors (conté spoilers)

El primer premi ha estat per Maria Teresa Valls Baro amb el relat aigüera avall.
La gràcia d'aquest concurs literari és tractar qüestions d'actualitat que afectin al gènere femení. Doncs aquest relat tracta d'una dona anorèxica i mimada del primer món que plora a la dutxa per culpa del seu complex de vaca i que s'acaba suïcidant aigüera avall. Molt encertat tenint en compte que és un tema que va passar de moda als 90. Tot amenitzat amb un to de desesperació i metàfores de caramels.

El segon premi ha estat per Rosa Maria García Bidegain amb el relat no renunciaré a ti.
En aquest relat trobem una mare i una filla en la típica situació de confessions al llit de mort amb una carta i llàgrimes als ulls. Però el que és realment important d'aquest relat no és la forma sinó el contingut que, en aquest cas, si que és d'actualitat. Es tracta d'un pamflet antiavortista... la pobra mare es va quedar embarassada inesperadament, però el malvat marit no volia cap fill i va intentar que avortés; i com que era tan mala persona, es van haver de separar.

El tercer premi ha estat per Maria Teresa Mas Codina amb el relat dret de pensar, dret d'estimar.
En aquest cas ens trobem amb un relat molt poc acurat i amb una escriptura pobre, molt pobre. El tema no deixa de ser superflu, tracta sobre una àvia i el seu dret a resoldre mots encreuats.

Segons el meu parè, jo hagués premiat a un relat d'autèntica actualitat, que tractés, per exemple, sobre una dona immigrant que ha estat sotmesa a un judici islàmic il·legal i condemnada a morir per lapidació.

I no parlarem del cartell que també té molta tela.

1.3.10

Els crancs juguen a pilota 2

En aquests moments, si busques "jocs de crancs" al Google, a la desena entrada hi surt el festí difús, enllaçant el relat "els crancs juguen a pilota". Per no perdre aquesta meravellosa posició, em disposo a compartir els veritables crancs que juguen a pilota.
Gaudiu!

Crancs!

27.2.10

Inspiració interior

Repte de Toni Ibañez, modificació del repte no superat de l'Andreu.
Relat a partir de la idea: un llangardaix és engolit per Toni Ibañez, hi troba gent a dins, i hi estableix una república independent.

Durant un calorós dia d'hivern, Toni Ibañez passejava per algun racó inhòspit de la comarca a la recerca de la inspiració poètica. Carregava només una llibreta, un llapis i una videocàmera digital. Després de cansar les cames va concloure que el millor espai per reposar i encetar la llibreta era sota la tènue ombra d'un arbre de fulla perenne. La idea va reeixir ràpidament, només seure un llangardaix va postrar-se-li sobre la cama esperant ser beneït per les paraules del poeta. Després d'uns breus pensaments contemplant la llum del sol que passava a batzegades entre els núvols, va començar a escriure sense aturador. Les idees fluïen i resultaven ràpidament, estava convençut que aconseguiria un nou èxit literari a la catosfera.
Van passar les hores i el sol havia relliscat fins a topar amb l'horitzó. No havia menjat res des que havia sortit de casa i la gana li pressionava l'estómac. Toni Ibañez embogit per l'excés d'inspiració va enxampar el llangardaix i se'l va empassar sense mastegar.

El rèptil va caure per l'esòfag fins arribar a terra, va obrir els ulls amb temor i es va posar dempeus. Era fosc, no veia res, va intentar caminar fins a trobar un punt de recolzament. El va sorprendre la textura del terra, era massa sòlida per ser l'interior d'un ésser humà; finalment va topar amb una paret que li va semblar excessivament llisa per ser orgànica. Instants després es van encendre uns llums del sostre i va poder contemplar una gegantesca sala decorada amb mosaics, escriptures i plantes enfiladisses. D'un racó en va sortir un grup de persones vestides d'esparracs que, tímidament, el miraven estranyats; s'acostaven mica en mica. Es va adonar que hi havia gent observant-lo per les finestres de les parets, de sobte va veure que dels passadissos adjacents en sortien més persones. Tothom el mirava silenciosament fins que un crit amagat entre la multitud va clamar l'arribada de la profecia. El van aixecar en braços, se'l van endur passejant-lo per cambres i passadissos fins arribar a la sala de les runes antigues. Li van ensenyar velles escriptures i dibuixos gravats sobre pedra que relataven els fets i auguraven el renaixement d'aquella gent.
Feia massa temps que vivien a allà, la majoria d'ells no recordava com hi havia arribat, els altres asseguraven haver viscut una tragèdia de la qual no recordaven el final, només haver despertat dins aquelles cambres. Els més petits ja havien nascut dins i no coneixien el món exterior. Però tots tenien una cosa en comú, la passió per la lletra escrita. Era una societat desorganitzada en la qual tothom es passava el dia escrivint, recitant i relatant històries.

El llangardaix va pujar sobre un replà i, amb un discurs enaltidor i utilitzant paraules fervents, va proclamar la república independent de Toni Ibañez.

10.2.10

La república Toni Ibañez

Repte de l'Andreu NO SUPERAT!
L'Andreu ens proposava una idea per un relat:
Toni Ibañez és engolit per un llangardaix gegant, hi troba gent a dins, i hi estableix una república independent.

Després de pensar-hi profundament he arribat a la conclusió que no es pot crear un relat a partir d'aquesta idea, ja que, per si sola funciona perfectament, allargar-la seria un error.
Per altra banda he recordat un antic repte de l'Andreu. Em proposava fer un gif animat a on sortís un llangardaix menjant-se el món.

Ja ho sé, té una falta d'ortografia, però ara no ho canviaré.

6.2.10

Burocràcia diabòlica

Repte de l'Andreu.
Relat a partir de tres paraules: anticrist, municipal i donut.

Llueix una jaqueta llarga fins als turmells, d'un color grana brillant, la du oberta però lligada per la cintura de tal manera que deixa veure una armilla fosca amb sanefes que recorden el segle XVIII. Porta unes botes marrons segurament fetes a partir de la pell d'un animal. Unes ulleres de sol modernes amaguen uns ulls vermells de sang, però si el que volia era anar d'incògnit li hagués fet falta posar-se un barret, ja que, per molt que porti els cabells despentinats, no aconsegeuix dissimular dues banyes que li surten de la testa.
Decideix que per passar desapercebut, necessita imitar el comportament d'un ciutadà normal, per això entra al supermercat més pròxim. Tot i que les estanteries el deixen desconcertat acaba optant per comprar un pastisset rodó amb un forat al mig, conegut a l'infern com a donut.

Un cop ha agafat forces entra decididament a la oficina municipal d'atenció al ciutadà, després d'una avorrida espera li toca el seu torn.

- Bon dia tingui senyora. M'agradaria entregar aquesta instància per demanar permís municipal per tal que satanàs pugui iniciar l'apocalipsi.
- Em sembla que s'equivoca, a aquesta oficina no tractem temes religiosos.
- Si senyora, m'han assegurat que l'hem d'entregar per aconseguir el permís, pensi que necessitarem que ens cedeixin tots els espais públics de la ciutat. Un cop comenci la fi del món no ens podem permetre que hi hagi parcel·les no autoritzades. Sobretot perquè és ben possible que hi hagi danys col·laterals, segons el nostre programa cauran flames del cel, pensi que és molt difícil dirigir-les correctament.
- Entenc el que m'està explicant però no podem entrar a registre aquest tipus d'instàncies. Crec que seria més adequat que es dirigís al departament d'urbanisme, tot i que no crec que els faci massa gràcia aquesta petició.
- Segur que no pot entrar la instància, encara que sigui per deixar constància de l'esdeveniment.
- Ho sento senyor no hi puc fer res. Ja li he dit que es dirigeixi a urbanisme. A més, una simple instància no servirà, necessitarà entregar un dossier amb tots els detalls del projecte.
- Si us plau senyora, el meu cap m'ha assegurat que primer cal entrar la instància a l'oficina municipal. Abans de venir el secretari ha trucat per assegurar-se'n.
- Els deuen haver informat malament, em sap greu. Segueixi els passos que li he indicat i no hi haurà cap problema.

Al veure que la conversa ja no dona més de si, enclasta el donut sobre el taulell i marxa amb el rostre irritat. No suporta haver de fer viatges tan llargs per res. Però hauria d'haver estat més atent, perquè si s'hagués fixat bé en les dates hauria deduït que l'apocalipsi no està previst fins anys més tard i entregar una instància tan aviat és absurd.

5.2.10

Reptes superats

Llistat de tots els reptes que ha anat superant el festí difús.

2009
- Els crancs juguen a pilota (Andreu, Fontpi i Alba)
- Et sortiré a buscar (Concepció)

2010

4.2.10

El crit del silenci

Demà s'acaba el termini per presentar els relats pel certamen literari "de dona a dona" de Granollers. Per tan he decidit escriure alguna cosa. Parteixo de la idea que ha de reflectir algun aspecte sobre l'actualitat de les dones. En aquest cas una mica dur.
Com que a les bases no diu que no es pugui publicar les obres, jo us l'ensenyo.
(No feu cas al títol, és només per vendre)

L'últim que s'ha sentit ha estat un crit esvaint-se entre una multitud de mirades. Sota un sol eixordador el vent propaga els plors d'impotència perduts entre les dunes, des de lluny tres dones observen el que mai haguessin volgut imaginar. Les llàgrimes no aconsegueixen apaivagar el dolor i el patiment que ha embrutat les seves ànimes. S'esperaran un temps per poder netejar i fer un funeral auster, no volen cridar l'atenció per por de represàlies. Una munió de rocs són els únics que s'atreveixen a testimoniar el desastre, tacats de sang envolten el cos mig enterrat i tapat amb una tela elegant, però bruta, tacada, plena de pols.

Fins fa no gaire una turba de gent no deixava veure el que passava i els crits d'exaltació dissimulaven els gemecs de dolor. S'aixecava un núvol de pols pel brogit dels peus sobre la sorra. Se sentien les pedres repicar contra terra, a vegades contra elles mateixes i sovint esquitxant sang.

Encara lluny, una dona es mira una fotografia, vol que el seu últim record sigui feliç. És una foto on hi surt la noia, sense vel, amb el seu fill a Barcelona. Es fixa en la seva mirada, la captiva el seu somriure tan sincer, la corprèn la innocència d'aquell nen tan petit. Però aixeca el cap i no pot evitar tornar a sentir aquell últim crit que ha dut el silenci.

2.2.10

Ja us podeu fer seguidors

El festí difús, seguint els passos de el colador, ha afegit el gadget de Followers al blog. Ara ja podeu sortir de l'armari i dir que llegiu el festí difús; i si no era així, ja ho podeu fer.

19.1.10

Canvi de disseny, el festí difús 2.0

El festí difús s'ha redissenyat per encarar una nova etapa productiva.
Hem optat pel color groc perquè creiem que al món web està deixat de banda (i perquè m'agrada). Tot i que el disseny global ja està definit, durant els propers dies, hi seguiran havent alguns canvis, com per exemple, col·locar una imatge mig difusa a la capçalera i, segurament, recuperar el paó reial.
Per altra banda, ens proposem acompanyar cada text amb alguna imatge, per aconseguir fer més amena la lectura i més vistós el blog.