Et sortiré a buscar

Repte de la Concepció.

Relat escrit a partir de tres paraules: desig, xocolata i moment.

Em va semblar que passaven hores i segurament només va ser un moment. No era la primera vegada que sentia aquell pessigolleig a l'estómac, però aquesta vegada era diferent, sentia que no era el mateix.

No acostumo a anar sol als bars, però aquell dia vaig sortir de casa amb la intenció de trobar la inspiració i omplir la meva nova llibreta. No vaig poder concentrar-me ni un moment, l'elecció del local no va ser gaire adequada, no podia evitar fixar la mirada a través del finestral.

Em vaig abstreure de seguida, no recordo quanta estona, fins que la vaig veure venir. La seva figura es va concretar mentre el paisatge s'esborrava poc a poc fins a diluir-se en una pintura aquosa. S'acostava i no me n'adonava, el seu caminar esborrava el rastre del seu entorn fins que va obrir la porta del bar. Vaig tornar a posar els peus a terra i vaig saltar impulsivament. En un gest de timidesa em vaig encongir mentre mirava de reüll el meu entorn, ningú s'hi havia fixat però vaig fer veure que escrivia.

Mentre guixava la llibreta anava aixecant la mirada per no perdre-la de vista. S'havia acomodat a un tamboret de la barra, no sabria dir si massa a prop meu; prenia alguna cosa en una tassa blanca, no m'hi vaig fixar. Estava xerrant amb la cambrera del local, segurament es coneixien.

Quan es va aixecar vaig fixar la mirada a la llibreta, em vaig adonar que havia estat dibuixant gargots sense sentit; me'n vaig avergonyir i vaig decidir obrir tremolosament la xocolata del cafè. Les fan massa petites, me la vaig empassar de seguida. Vaig aixecar la mirada, la tenia davant. Va ser inevitable repassar la seva silueta fins arribar als seus ulls, no sabia què dir-li, vaig aixecar les celles intentant demostrar que podia preguntar-me alguna cosa. Em va demanar el bolígraf i sense respondre li vaig donar, es va apuntar alguna cosa a la mà i me'l va tornar.

- Gràcies. - De res.

Ara que ja sé on és, demà tornaré a buscar-la.