Les cireres sempre s'acaben

Repte de la Núria

Relat a partir del tíol; una idea: un partit de futbol; i tres paraules: balconada, braó i lluert.

Aquest ha estat un repte realment complicat, he suat. M'he permès el luxe de connectar-ho tot així com qui no va la cosa.

Saca el capità, la toca en curt pel seu company que de seguida obra joc a la banda esquerra. Tot just és la primera jugada i ja són dins l'àrea enemiga. El defensa la lluita amb braó i decisió fins que l'aconsegueix prendre. S'escapa sol fins que es veu acorralat i la juga enrere perquè el central organitzi el joc. No s'ho pensa gaire i ataca tot sol pel centre. L'estadi embogeix.

El partit el juga al camp, però a on realment s'ho estan passant bé és a la balconada del gol sud que té una vista privilegiada del terreny de joc. Són una vintena de persones repartides per tota la barana. L'amfitrió de la festa agafa un pac de sis cerveses fresques, es desmarca de la seva dona i en passa una al company que hi ha assegut a la tauleta. La rep a la perfecció acompanyant-la amb un lleuger moviment enrere del braç per aconseguir que es xarboti el mínim possible. L'obra, en pren la primera glopada i la passa en curt al company més proper de la barana. Aquest li torna el favor passant-li una cigarreta, l'agafa, fa una finta sobre el texà i encén un zippo. Els de l'altra punta de la barana, impacients s'acosten valerosos cap al cubell de gel amb cerveses, però uns llangardaixos els fan replantejar l'estratègia.

Els petits rèptils s'han apoderat de la tapa del cubell. Ara un davant de l'altra, s'amenacen amb la vista. El lluert més gran ha aconseguit intimidar l'altra que s'escapa per la banda dreta baixant pel cubell. Busca refugi prop de les rajoles del terrari, però ha de recular. L'altra no l'ha perdut de vista i el segueix, aprofita l'error escurça distàncies. Escalen les rajoles i s'enfilen a la barana per baixar ràpidament al balcó inferior. No poden evitar-ho i cauen sobre unes margarides. El més petit aprofita que la porta és entreoberta i es cola al pis, ha aconseguit despistar el contrincant.

El pobre lluert no està de sort, a la sala hi ha dos nens petits barallant-se, s'espanta i ha d'amagar-se sota una calaixera. El nen té agafada a la seva germana per la cintura, però ella té dos anys més i pot avançar poc a poc cap a la cuina. Tot i això s'adona que no aconseguirà arribar-hi a temps i prova de desfer-se'n deslligant-li les mans, ell les apreta encara més però finalment cau de cul a terra. Però amb la cama li fa la traveta, s'aixeca i es posa al capdavant de la cursa, entra a la cuina i agafa l'última cirera del bol de les fruites. Sa germana hi arriba de seguida i, aprofitant que està despistat li pren de les mans. Es gira d'esquena i se la menja.

Senyores i senyors, ha aconseguit l'última cirera, la germana gran ha aconseguit l'última cirera! Els seus pares han sentit el terrabastall i s'adonen que s'han acabat les cireres. Estimats pares, les cireres sempre s'acaben! Les cireres sempre s'acaben!