Aquest és un relat continuació de queixa sense oient publicat al seu blog.
Des del meu escriptori no puc fer més que veure els periodistes com passegen tan feliços amb cara de tranquil·litat. Qui es pensen que es desgarra la pell mentre ells dormen? Qui es pensen que procura per ells quan aquell cabrón se'n pensa alguna?
No es poden imaginar la de vegades que han estat a prop d'una catàstrofe. I tan tranquils. El superheroi ja hi serà quan passi alguna cosa; el superheroi sempre està a punt; el superheroi no deixaria mai que els passés res...
Això a altres llocs no passa, sembla que s'ho busquin. Ho munten tan malament que sempre acaba sortint un degenerat que pensa ves a saber què i intenta destruir ves a saber què altra.
Si no fos pel merda de sou que tinc, em compraria una casa ben lluny, a la Lapònia, al costat del pare Noel. O a Mongòlia, em dedicaria a destil·lar licor de llet de cabra o el que sigui que fan allà.
Tampoc en trauré res, si és que ja m'agrada com està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada