PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

30.3.12

Ens hem traslladat

El festí difús s'ha traslladat a un hosting propi.

17.3.12

Quina tarda?

Poc abans del trasllat d'aquest blog us presento un últim relat.
Improvisació literària presentada al certamen literari "de Dona a Dona" de l'ajuntament de Granollers, al voltant de la problemàtica de la dona a l'hora de conciliar feina i família.
Un any més no he guanyat; pot ser degut a que no hi he dedicat gaire temps, pot ser que la temàtica utilitzada no sigui l'adequada, pot ser que el meu nivell literari no sigui suficient... Però jo prefereixo pensar que hi ha una discriminació de gènere a l'hora d'escollir "la guanyadora" [veure foto].
Web de l'ajuntament a on hi trobareu l'explicació i els relats guanyadors.

Foto extreta de la web de l'ajuntament de Granollers. Vegeu-la al seu lloc original.

Quina tarda?

La Marta té una rutina volgudament establerta per reprendre el dia ben dinat i encarar la resta de la jornada. Els deu minuts que passa fent un cafè comentant banalitats amb el cambrer del bar de baix, li permet aspirar tot l’oxigen que necessita. S’aixeca del tamboret, agafa el bolso i se’l penja a l’espatlla. Es posa l’auricular a la orella, engega el bluetooth i guarda el mòbil a la butxaca dels texans. Aixeca el cap, obra la porta i surt amb total convicció.

Aquesta tarda ha de fer encàrrecs per l’empresa, haurà d’anar amunt i avall. Veu que no tindrà temps d’asseure’s i contestar els correus, per això, mentre camina, decideix treure el portàtil. L’obre, l’engega i, aguantant-lo amb la tira del bolso, es connecta a internet amb la mà dreta. L’ull esquerra mira directament a la pantalla i el dret el manté mirant endavant per no topar.

Arriba a l’assessoria de l’empresa, entra i saluda al recepcionista mentre acaba d’escriure el primer correu. Amb la mà esquerra treu un sobre de la bossa i li entrega indicant-li a quina secció l’ha de redireccionar, acaba d’escriure el correu, es despedeix i apreta “enviar”. Quan surt a fora veu que comença a plovisquejar, treu un paraigües i se’l col·loca de manera que s’aguanti sol fent palanca amb el braç.

Ara es dirigeix a la copisteria, ha de recollir unes còpies d’uns dossiers. Agafa el mòbil i engega el GPS, calcula el recorregut més òptim per arribar-hi, haurà d’agafar un autobús. Mentre camina cap a la parada comença a redactar un segon correu electrònic. Passa per davant d’unes obres, els operaris no poden desaprofitar la ocasió de xiular-la i deixar anar un parell de frases enginyoses respecte el seu pompis. Ho troba vulgar i sexista, però mentre s’allunya s’alegra que s’hagin fixat amb ella i se li escapa un mig somriure. Segueix redactant el correu afanyant-se a arribar a la parada, ha vist que l’autobús és a prop. Finalment corre i hi puja vigilant de no fer malbé el paraigües, el plega. No té temps de seure ni mans per agafar-se a la barra, així que es recolza amb l’esquena just darrere el conductor. Envia el correu. Un noi que tus li demana si té algun paper per mocar-se. Amablement n’hi treu un parell alegant que els necessitarà.

No triga gaire a arribar a la seva parada, ha tingut temps d’enviar un altre correu. Baixa tornant a desplegar el paraigües, li sona el mòbil, contesta, són els de l’oficina que necessiten que es posi en contacte amb el transportista. Arriba a la copisteria, té sort i no hi ha cua, li donen els dossiers, els guarda, demana un albarà, el firma, se’l guarda, comença a escriure un altre correu i surt de la botiga.
Ara ha d’anar a recollir el seu fill a l’escola, aquesta vegada li serà més pràctic el metro. Baixa a l’estació, espera el tren, envia el correu, entra pitjant el botó, s’asseu. Truca al transportista, li explica els repartiments de l’endemà, penja, guarda el telèfon. Surt del bagó, puja al carrer, vol desplegar el paraigües però s’adona que no l’havia guardat, comença un altre correu.
Entra a l’escola, recull el nen, se’l carrega a l’esquena i li dona la mà a la motxilla, envia el correu.
Arriba a l’oficina, plega el paraigües, deixa els dossiers a la taula del director de planta, recull els postits informatius dels seus treballadors. Comença a escriure un altre correu i veu que ha deixat el terra mig enfangat del carrer, treu una escombra del bolso i ho neteja, la guarda, treu una fregona i ho frega. Vol contestar un correu electrònic però veu que no ha acabat l’anterior, l’envia, es despedeix dels pocs que queden al despatx, surt de l’oficina, desplega el paraigües. Obre el navegador i consulta vols barats per marxar de setmana santa, la millor opció és Rotterdam, truca al seu marit, ho confirma, els compra. Mentre es dirigeixen a la parada dona el berenar al seu fill, s’adona que el té a l’esquena, el baixa i es carrega la motxilla. Pujen a l’autobús, comença un nou correu electrònic, arriben, baixen, caminen cap a casa, paren a comprar fruita i verdura, envia el correu electrònic, pensa què farà per sopar i truca a sa mare. Entren a casa, deixa la fruita, la verdura, els postits, el nen, la motxilla, el paraigües, el mòbil, el portàtil, els auriculars, el bolso. El seu fill ha anat a enxufar-se a algun aparell electrònic d’entreteniment; entra a la cuina i s’hi troba el seu marit que està acabant d’enllestir el sopar.
Torna a agafar aire. Ja es pot relaxar.

13.2.12

Certamen literari "de Dona a Dona" 2012

Aquest 2012, a diferència dels altres anys, el certamen literari "de Dona a Dona" de l'Ajuntament de Granollers no permet presentar obres que hagin estat publicades amb anterioritat. Això vol dir que no publicaré el relat que he presentat enguany. La multitud de seguidors d'aquest blog (que potser tindria si publiqués més sovint) hauran d'esperar al dia del veredicte per llegir la meva última i magnífica participació a aquest certamen. I, com no podia ser d'altre manera, m'hi he presentat amb una obra escrita a última hora i a cuita corrents.

Per altra banda, també he presentat dues propostes de cartells per celebrar la jornada; però tampoc us els puc ensenyar. Les meves condolències.
A veure si sona la flauta.