PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

14.2.11

Prèvia a la batalla

Com cada any em presento al certamen literari "De Dona a Dona" que organitza la Regidoria del Pla per a la Igualtats d'Oportunitats de l'Ajuntament de Granollers. Com l'any passat us mostro la meva participació al concurs, ja que, a les bases no especifica que els relats presentats no puguin estar publicats.
Relat que parteix de la idea: la dona que es vol alliberar. Escrit, aproximadament, en vint minuts; no us espereu res gaire espectacular.
Quan es faci públic el veredicte, aquest blog no s'estarà de comentar els guanyadors i, si cal, remoure una mica les brases per fer fum.

Tot i passar hores davant la cadena de muntatge, amb el temps m’he adonant que mica en mica m’hi allunyava, cada dia més absent.

Per sort, encara mantinc el meu lloc de feina. Però l’empresa, situada a un polígon industrial mal asfaltat, està al límit de les seves capacitats. Unes setmanes enrere van anunciar una reducció de plantilla que, de ben segur, deixarà fora a més de la meitat dels treballadors. Encara que no em toqui a mi, no estic disposada a acceptar que cap de les meves companyes es vegi relegada a l’atur i amb poques opcions de trobar res similar que les ajudi a sortir del pou.


Empesa per la situació econòmica que em rodeja, vaig decidir reprendre els meus estudis. Ja fa uns mesos que vaig començar un curset que m’ajudarà a refrescar tots aquells coneixements que he anat arraconant involutariament per aconseguir entrar a la universitat. Després d’haver educat a un fill i una filla, el meu somni ha derivat a ser mestre de primària. No fa gaire que els dos han marxat de casa deixant que el buit s'apoderi del pis. Cada dia oloro una serenor excessivament tranquil·la que em recorda que m’he de dirigir cap a nous objectius.


L’allunyament que sento per la feina em demostra que he de mirar endavant. Sovint em diuen que el meu comportament és més propi d’un home, segurament perquè no saben del que és capaç una dona per lluitar pel seu futur.

Avui és dia de vaga i ens manifestarem i lluitarem activament pel que em mereixo jo i tota la plantilla de l’empresa que està a punt de ser hipotecada. Recordo vells temps i antigues batalles sindicals, fins i tot m’he preparat un vestuari més propi d’aquells anys en què les treballadores no podíem ni somniar amb la meitat del que tenim ara.


Hem preparat pancartes, lemes, eslògans i, fins i tot, estratègies per fer el que faci falta. Tallarem l’autopista i estem disposades a passar tot el dia esperant que la nostra reivindicació sigui escoltada. Em sento forta i estic apunt per començar aquesta jornada tan anormal, però alhora, tan necessària.


"Després d’uns pensaments necessaris per enfortir la seva ànima, es corda bé les botes i s’estreny la banda del front. Arrufa el front mentre es mira els antidisturbis i prepara l’encenedor que utilitzarà per encendre els pneumàtics. Està a punt de deixar pas al primer dia de la seva nova vida".