PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

8.7.09

Els crancs juguen a pilota

Relat escrit a partir del títol i tres paraules: pilota, cranc i escafandre.

Aquesta sessió és la continuació d'una llarga investigació que el Doctor Moresty va iniciar fa més de cinc anys. Ha viatjat expressament dels gèlids mars del nord de Noruega per treballar amb la subespècie de crancs mediterrània, anomenada "cancer pagurus".
Aquesta immersió servirà per investigar un estrany comportament, que els crancs de l'Atlàntic han adquirit al llarg del temps i que, avui en dia, encara no té una explicació raonable. Els investigadors han de reproduir un escenari al seu hàbitat natural i estudiar-ne el comportament.

Aquesta espècia és nocturna, la immersió l'efectuen prop de les dues de la matinada, ja que és quan els crancs tenen més activitat. Es posen les respectives escafandres, dissenyades expressament per submergir-se en aigües poc profundes i de clima temperat. Observem que es cabussen lentament sense moure excessivament l'aigua, ja que és molt probable que hi hagi una colònia de crancs pròxima al vaixell. Els focus que utilitzen són de baixa intensitat i color vermellós per mirar de no espantar els crustacis decàpodes.

Un cop a terra, no neden gaire estona fins a trobar-ne dos rere una roca, però no tenen gaire sort i s'amaguen de seguida. No poden esperar-los, és possible que s'hi quedin reclosos, o bé, que surtin de la roca per altres forats aprofitant els conductes erosionats per les algues i els corrents marítims. Uns minuts més tard els investigadors decideixen buscar un terreny més pla i sorrós.

A la llunyania poden veure una petita colònia. S'hi acosten amb precaució i es situen a una distància raonable. Un des investigadors treu una pilota de tenis que han omplert d'aigua perquè pugui romandre sota l'aigua. L'enganxen a la punta d'un pal que acosten lentament a la colònia; i un cop està dalt seu, la deixen anar mitjançant un cable. La pilota cau lentament just al mig, la majoria d'ells es posa en posició de defensa, han tingut sort i cap d'ells ha fugit. Un cranc s'hi acosta i pica la pilota, la resta no triga gaire a imitar-lo fins al punt que acaben passant-se-la uns als altres. Estan jugant a pilota en formació circular, de tal manera que mai se'ls escapa .

Tot i que el cercle sempre el formin mascles i femelles, aquesta reacció no respon a cap ritual d'aparellament, ja que quan l'efectuen sempre s'aparten del grup. Els crancs mascles acostumen a ser molt violents, però quan realitzen aquesta pràctica gairebé mai sorgeixen enfrontaments. Tampoc es tracta d'una espècia d'entrenament perquè les cries sempre queden apartades, i per molt que s'acostin, mai les deixen entrar al cercle.
El Doctor Moresty no te indicis que el joc de pilota formi part del comportament de la subespècie mediterrània, de manera que no poden saber si es tracta d'una pràctica habitual o d'un instint natural.

És molt possible que anteriorment el ritual no es realitzés amb una pilota de tenis, però els investigadors mai han estat capaços de reproduir el comportament amb elements naturals de forma esfèrica; ni tan sols amb altres tipus de pilotes que ens semblarien més adhients.

Avui en dia encara hi ha molts enigmes al voltant del joc de pilota dels crancs i del seu instint que els impulsa a realitzar un joc en comunitat. El Doctor Moresty i els seus investigadors hauran de reproduir moltes més vegades aquesta situació. Tots els investigadors es quedaran a les costes del nord del Marroc durant dos mesos més. Aleshores traslladaran alguns exemplars fins al sud de Noruega per barrejar-los de manera controlada i repetir l'experiment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada