Ja han sortit publicats els tres relats guanyadors del certamen literari "de Dona a Dona" que presenta l'ajuntament de Granollers en motiu de la commemoració del Dia internacional de les dones. Jo m'hi vaig presentar, sense gaire fortuna, amb el relat titulat el crit del silenci.Com no podia ser d'altra manera, els tres relats guanyadors han estat escrits per dones. Amb aquestes línies vull denunciar que hi ha discriminació de gènere en aquest certamen, no hi ha hagut cap edició en què guanyés un home. Trobo que és una política nefasta ja que l'únic que aconsegueixen és evidenciar que les dones necessiten la discriminació positiva per aconseguir guanyar.
Crítica als relats guanyadors (conté spoilers)
El primer premi ha estat per Maria Teresa Valls Baro amb el relat aigüera avall.
La gràcia d'aquest concurs literari és tractar qüestions d'actualitat que afectin al gènere femení. Doncs aquest relat tracta d'una dona anorèxica i mimada del primer món que plora a la dutxa per culpa del seu complex de vaca i que s'acaba suïcidant aigüera avall. Molt encertat tenint en compte que és un tema que va passar de moda als 90. Tot amenitzat amb un to de desesperació i metàfores de caramels.
El segon premi ha estat per Rosa Maria García Bidegain amb el relat no renunciaré a ti.
En aquest relat trobem una mare i una filla en la típica situació de confessions al llit de mort amb una carta i llàgrimes als ulls. Però el que és realment important d'aquest relat no és la forma sinó el contingut que, en aquest cas, si que és d'actualitat. Es tracta d'un pamflet antiavortista... la pobra mare es va quedar embarassada inesperadament, però el malvat marit no volia cap fill i va intentar que avortés; i com que era tan mala persona, es van haver de separar.
El tercer premi ha estat per Maria Teresa Mas Codina amb el relat dret de pensar, dret d'estimar.
En aquest cas ens trobem amb un relat molt poc acurat i amb una escriptura pobre, molt pobre. El tema no deixa de ser superflu, tracta sobre una àvia i el seu dret a resoldre mots encreuats.
Segons el meu parè, jo hagués premiat a un relat d'autèntica actualitat, que tractés, per exemple, sobre una dona immigrant que ha estat sotmesa a un judici islàmic il·legal i condemnada a morir per lapidació.
I no parlarem del cartell que també té molta tela.
Discriminació positiva per aconseguir guanyar?¿?¿ Fins on jo sé, els textos es presenten amb un pseudònim, i el jurat escull les persones guanyadores sense saber si és dona o home, per tant, la discriminació positiva no hi és.
ResponEliminaLa teva opinió sembla més aviat la d'un participant enfadat per no haver guanyat. Espero que hi hagi més sort el pròxim any!
Efectivament estic enfadat per no haver guanyat, més concretament per no haver guanyat mai.
ResponEliminaPerò no pots negar que aquest certamen fa pudor de socarrim i la regidoria de "Pla per a la igualtat d'oportunitats" emet una aura de feminisme ranci.
És molt poc probable que no hagi guanyat mai un home, encara que se'n presentin pocs en relació a les dones.
Recordem que tot són suposicions.
No sé què entens tu per feminisme ranci. Però la teva proposta de tema d'actualitat de dona immigrant condemnada a morir lapidada tampoc ha de ser nencessàriament millor que els temes triats per les guanyadores. Temes d'actualitat no vol dir que ocupin les primeres pàgines de diaris, vol dir que continuen sent un llast per un nombre important de dones. L'anorèxia, l'avortament, la vellesa... Hi ha tantes visions per donar... Ara, si prefereixes creure en les pudor de socarrims... tu mateix. També això és una suposició.
ResponElimina