PROJECTES PINTURA IL·LUSTRACIÓ FOTOGRAFIA DISSENY i WEB BLOG

4.2.10

El crit del silenci

Demà s'acaba el termini per presentar els relats pel certamen literari "de dona a dona" de Granollers. Per tan he decidit escriure alguna cosa. Parteixo de la idea que ha de reflectir algun aspecte sobre l'actualitat de les dones. En aquest cas una mica dur.
Com que a les bases no diu que no es pugui publicar les obres, jo us l'ensenyo.
(No feu cas al títol, és només per vendre)

L'últim que s'ha sentit ha estat un crit esvaint-se entre una multitud de mirades. Sota un sol eixordador el vent propaga els plors d'impotència perduts entre les dunes, des de lluny tres dones observen el que mai haguessin volgut imaginar. Les llàgrimes no aconsegueixen apaivagar el dolor i el patiment que ha embrutat les seves ànimes. S'esperaran un temps per poder netejar i fer un funeral auster, no volen cridar l'atenció per por de represàlies. Una munió de rocs són els únics que s'atreveixen a testimoniar el desastre, tacats de sang envolten el cos mig enterrat i tapat amb una tela elegant, però bruta, tacada, plena de pols.

Fins fa no gaire una turba de gent no deixava veure el que passava i els crits d'exaltació dissimulaven els gemecs de dolor. S'aixecava un núvol de pols pel brogit dels peus sobre la sorra. Se sentien les pedres repicar contra terra, a vegades contra elles mateixes i sovint esquitxant sang.

Encara lluny, una dona es mira una fotografia, vol que el seu últim record sigui feliç. És una foto on hi surt la noia, sense vel, amb el seu fill a Barcelona. Es fixa en la seva mirada, la captiva el seu somriure tan sincer, la corprèn la innocència d'aquell nen tan petit. Però aixeca el cap i no pot evitar tornar a sentir aquell últim crit que ha dut el silenci.

1 comentari:

  1. El relat ja ha estat entregat, enguany acompanyat d'una instància. El mateix dia d'entregar-lo és quan et vénen més ganes de saber el veredicte... ja se'm passarà.

    ResponElimina